La balanguera misteriosa, A
com una aranya d’art subtil, B
buida que buida sa filosa, A
de nostra vida treu el fil. B
Com una parca bé cavila C
teixint la tela per demà D
la balanguera fila, fila, C
la balanguera filarà. D
Girant la ullada cap enrera E
guaita les ombres de l’avior, F
i de la nova primavera E
sap on s’amaga la llavor. F
Sap que la soca més s’enfila C
com més endins pot arrelar G
AUTOR
Aquest poema és de Miquel Costa i Llobera que fou un poeta mallorquí nascut Pollença el 10 de març de 1854.
Va créixer molt influït per un oncle seu, metge de Pollença, que li va descobrir el paisatge local i l'interès pels clàssics. L'any 1902 va ser investit amb el títol de Mestre en Gai Saber, en guanyar tres premis ordinaris dels Jocs Florals, i l'any 1904 fou President dels Jocs Florals de Mallorca.El 1906 llegí el discurs presidencial dels Jocs Florals de Barcelona, publicà en aquesta ciutat Horacianes i hi participà en el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana.
ARGUMENT I ESTRUCTURA
Mostra al poema l’esforç per entrar al seu món de Mallorca. Resalta en aquest poema el paisatge, la gent… També mostra uns detalls de l’ambient de poble, al vers “la plaça de la vila” és un paisatge on ens fa imaginar el lloc com nosaltres volguem.
En aquest poema parla tota l'estona de la Balanguera per mostrar el pas del temps. La seva vida va molt lligada amb la seva obra, i aquest poema n'és un exemple. Segurament se sent identificat amb La Balanguera del seu poema.
Ella és una àvia que teixeix en algun lloc del poble.
El poema està format per cinc estrofes, i una tornada. Després de cada estrofa, té 6 versos octosíl·labs de rima consonant, rimen els versos primer amb el tercer, el segon amb el quart, el cinquè amb el primer de la tornada...
Ibtissam El Amrani
Va créixer molt influït per un oncle seu, metge de Pollença, que li va descobrir el paisatge local i l'interès pels clàssics. L'any 1902 va ser investit amb el títol de Mestre en Gai Saber, en guanyar tres premis ordinaris dels Jocs Florals, i l'any 1904 fou President dels Jocs Florals de Mallorca.El 1906 llegí el discurs presidencial dels Jocs Florals de Barcelona, publicà en aquesta ciutat Horacianes i hi participà en el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana.
ARGUMENT I ESTRUCTURA
Mostra al poema l’esforç per entrar al seu món de Mallorca. Resalta en aquest poema el paisatge, la gent… També mostra uns detalls de l’ambient de poble, al vers “la plaça de la vila” és un paisatge on ens fa imaginar el lloc com nosaltres volguem.
En aquest poema parla tota l'estona de la Balanguera per mostrar el pas del temps. La seva vida va molt lligada amb la seva obra, i aquest poema n'és un exemple. Segurament se sent identificat amb La Balanguera del seu poema.
Ella és una àvia que teixeix en algun lloc del poble.
El poema està format per cinc estrofes, i una tornada. Després de cada estrofa, té 6 versos octosíl·labs de rima consonant, rimen els versos primer amb el tercer, el segon amb el quart, el cinquè amb el primer de la tornada...
Ibtissam El Amrani
No hay comentarios:
Publicar un comentario